Les plantes aromàtiques tal com diu el seu nom, són un tipus de plantes arbustives o herbàcies, que al ser fregades o escalfades desprenen olis essencials que fan olor. Són un tipus de plantes molt variades, fàcils de cuidar i mantenir, i a més, poden servir a la cuina, com a medicina, o fins i tot com a repel·lent d’insectes.
T’aconsello que tinguis les herbes aromàtiques en una zona assolellada i que la terra dreni bé, és a dir, que no quedi l’aigua entollada. Les plantes que són més llenyoses suporten bé la sequera, així que estan indicades pel nostre clima, i resisteixen més en torreta. Tot i que, en general totes les pots plantar en torretes, jardineres o directament al terra, barrejades amb altres herbes aromàtiques, o en conjunt amb altres, perquè hi hagi contrast de colors. Després de la seva floració és adequat podar-les una mica, perquè amb el creixement hauran agafat una forma irregular. A més, són plantes sofertes, així que no solen agafar malalties ni plagues.
L’espígol (Lavandula angustifolia) és una de les plantes aromàtiques més populars. El color verd agrisat de les fulles i tiges, contrasta amb les flors de color lilós. Aquesta planta necessita molt sol i sobretot que no tolera que s’entolli l’aigua. Quan s’asseca la flor, t’aconsello que l’esporguis i li donis forma, per afavorir els creixement de brots nous i la planta sigui més compacta.
El romaní (Rosmarinus officinalis) és un tipus d’arbust molt resistent al fred i a la sequera. Les seves fulles desprenen olor, i a finals d’hivern floreixen amb unes petites flors de color lila molt clar. Li agrada el sol, però es sap adaptar a la semiombra. És una de les plantes per excel·lència dels jardins mediterranis.
La santolina (Santolina chamaecyparissus) o més coneguda per camamilla groga, és una planta aromàtica de fulles grisoses i amb flors grogues amb forma arrodonida durant l’estiu. La seva florida fa que la planta agafi una forma molt irregular, així que després de la floració s’ha d’esporgar. És molt resistent a la sequera, el vent i les gelades. Viu millor en un sòl drenat, en una zona assolellada, però també s’adapta a la semiombra.
La farigola (Thymus vulgaris) és un arbust típic de jardins mediterranis, de mida petita a mitjana, molt tupit i floreix a finals de primavera. S’utilitzen les seves branques assecades per la cuina. Després de la floració com les altres aromàtiques, cal esporgar-la per evitar que perdi la seva forma i dimensió. Li encanta el sol, la terra ben drenada i és molt resistent al fred i a la sequera.
Aquí només te n’he explicat algunes, però n’hi ha moltíssimes d’altres com la menta, l’orenga, la ruda, la sajolida, l’alfàbrega… El que sí que et puc dir es que estan molt adaptades al nostre clima, així que és una aposta segura pel teu jardí o terrassa.
G.
